La ronyonera del s.XXI

El grup SINERGIA hem elaborat la següent proposta de ronyonera:

La ronyonera del segle XXI que ha ideat l’equip Sinergia deixa de ser un objecte comú i quotidià per a convertir-se en un objecte completament funcional, oferint-nos beneficis més enllà del simple fet d’emmagatzemar estris personals. La ronyonera que proposem és més que un complement: ens facilita el dia a dia amb noves funcions tecnològiques. 

El suro és un dels materials més duradors ja que no perd les propietats amb el temps, motiu pel que hem fet d’aquest el material principal de la nostra ronyonera. Aquest material també té una gran resistència als agents naturals, impedint així el deteriorament de la ronyonera. L’impermeabilitat del suro permet que aquesta ronyonera sigui pionera en repel·lir les taques. Amb això aconseguim una gran qualitat i, sobretot, durabilitat del producte. A banda, el suro és molt flexible gràcies a què les seves cèl·lules tenen un alt nivell d’aire, la qual cosa el fa més lleuger i elàstic que qualsevol altre material. També permet l’estirament i la compressió de la ronyonera sense perdre la seva forma original.

Com el suro és un material biodegradable i es recicla fàcilment, també ens assegurem de què la nostra ronyonera és sostenible i amable amb el medi ambient, reduint la generació de residus. El suro utilitzat per a la fabricació d’aquesta ronyonera és d’origen certificat i compleix els estàndards de certificació forestal per a assegurar que és 100% ecològic. El procés de producció té lloc a tallers locals, reduint així la petjada de contaminació i procurant que no només sigui la ronyonera del futur, sinó que a més tingui cura del nostre futur. 

L’Airiño també ofereix geolocalització i tecnologia NFC, de manera que des d’una APP es poden controlar tots els objectes que entren i surten de l’interior i es sabrà amb certesa on i quan han sortit. Un exemple clar són les claus de casa, que tothom pot perdre sense adonar-se’n. Amb una notificació, l’app avisarà de la sortida d’aquest objecte del seu interior i quedarà registrat per poder revisar-ho en un futur. A més, també es podrà localitzar la ronyonera en cas de pèrdua. Sens dubte deixa de ser un complement per a passar a ser el teu millor aliat.

Reflexió individual sobre la co-creació:

De vegades tendim a voler treballar individualment per tal d’anar més a la nostra i sense haver de dependre de ningú. És evident que per dur a terme un treball de co-creació cal saber treballar en equip, i aquest aspecte algunes vegades pot resultar un punt negatiu si no se sap gestionar, però en aquest cas ha sigut una experiència molt enriquidora. Personalment, m’ha permès corroborar que diversos punts de vista poden aportar idees fresques que potser a una mateixa no se li havien acudit, per tant, és una forma de fer créixer la creació. A més a més, també ofereix la gran oportunitat de poder aprendre els uns dels altres. 

Tot i això, hi ha aspectes que s’han de saber gestionar per tal que no siguin contraproduents. Una bona organització és clau, ja que en ser un treball que depèn de diverses persones, pot ser que s’allargui més del compte si no hi ha una bona implicació per part de tots i totes les integrants. Així mateix, sempre hi ha alguna persona que passa més al davant i acaba posant més esforços o dedicant-hi més temps que les altres. Per últim, el clima de l’equip també és un factor a tenir en compte, ja que si aquest no és agradable, dificultarà la realització de la feina i el fet de poder gaudir d’aquesta. 

 

Logotip tipogràfic

1. Empresa

Fluent: Espai en entorn natural destinat a retirs de ioga, creatius, de desconnexió… Es tracta d’un espai que ofereix l’entorn, l’estança i els recursos necessaris per a poder realitzar retirs, deixar fluir la ment i tornar a connectar amb un mateix o una mateixa. Així mateix, presenta la possibilitat de llogar l’espai per tal de dur el terme un retir elaborat externament o bé unir-se a les activitats de retir que s’ofereixen des del mateix espai. 

#espai #natura #retir #desconnexió 

2. Selecció de famílies candidates

3. Elecció de la família final

De les 8 famílies tipogràfiques candidates, finalment m’he decantat per “Noto Serif”, la qual es tracta d’una família amb 4 estils. L’elecció final ha estat aquesta per dos motius. Per una banda, perquè es tracta d’una tipografia amb serif, la qual cosa des del meu punt de vista li aporta certa elegància. Per l’altra banda, el canvi de contrast no es fa de forma agressiva, sinó de manera suau i proporcionada dotant de cert arrodoniment a les lletres. Així doncs, aquest darrer fet penso que ajuda a transmetre la sensació de fluïdesa, la qual va vinculada amb el nom de l’empresa i el que aquesta representa. 

4. Proves amb pesos i estils de la família final

5. Combinació selccionada

L’elecció final ha estat la paraula formada amb l’estil “Noto serif Italic”, utilitzant lletres de caixa baixa i dos símbols d’aquesta tipografia. Els símbols emprats en la lletra “f” i la lletra “t” allarguen les descendents i, aquest fet, combinat amb l’estil Italic, transmeten visualment el caràcter i imatge que es vol comunicar amb el logotip d’aquesta empresa (elegància, tranquil·litat, fluïdesa, equilibri…). Així doncs, penso que aquesta opció és la que encaixa més amb l’objectiu i el resultat n’és un logotip proporcionat visualment. Així mateix, l’elecció final ha estat amb l’ús de Kerning entre la “f” i la “l” per tal de facilitar-ne la lectura, ja que aquestes dues lletres quedaven unides. 

6. Aplicació gràfica

Mostra d’imatge per a pàgina web.

Cuberteria per a àpats a l’exterior.

7. Bibliorafia i webgrafia

Bionatic Spain. (s.d.) Servilleta-canguro de papel reciclado marrón para cubiertos 10×19,5cm 2 hojas 1000 uds/caja [Imatge]. Recuperat de https://images.app.goo.gl/L9ey6keiTauAQw626 

Google Fonts. (s.d.). Alegreya. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Alegreya?query=alegreya 

Google Fonts. (s.d.). Arima Madurai. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Arima+Madurai?query=arima+ 

Google Fonts. (s.d.). Asap. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Asap?query=asap 

Google Fonts. (s.d.). Karma. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Karma?query=karma

Google Fonts. (s.d.). Libre Bodoni. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Libre+Bodoni?query=libre+bodoni 

Google Fonts. (s.d.). Montserrat. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Montserrat?query=montserrat

Google Fonts. (s.d.). Noto Serif. Recuperat de https://fonts.google.com/noto/specimen/Noto+Serif?query=noto+serif

Google Fonts. (s.d.). Spectral. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Spectral?query=spectral

Piferrer, C.; Bullich, I. i Pons, JJ. (2021). Tipografia [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Recuperat de https://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/ 

Royal Escola de Formació (s.d.). Instrucció en Ioga [Imatge]. Recuperat de https://images.app.goo.gl/aqnGyfnA8rKv9s6Z6 

Males pràctiques en l’ús de la tipografia

1. CRIMS TIPOGRÀFICS

1.1. CRIM 1

a. Títol: Deixar línies Òrfenes.

b. Imatge de l’exemplar.

c. Proposta de solució.

d. Justificació: Aquest primer exemple el podem englobar dins del crim tipogràfic “Deixar vídues, òrfenes, rius i partícules soltes”. Tal com es pot observar en la fotografia, en el text d’aquest llibre s’ha deixat una línia òrfena, és a dir, una línia que és el començament del paràgraf de la columna següent, però en aquest cas es troba com a últim línia del paràgraf anterior. Per tal d’evitar aquest error tipogràfic, el que s’hauria d’haver fet és introduir un espai entre el primer paràgraf i la primera línia del següent per tal que aquesta saltes de columna i s’ajuntes amb la resta el seu paràgraf. Així doncs, això és el que es proposa com a solució per tal d’evitar la línia òrfena. 

1.2. CRIM 2

a. Títol: Fer servir línies massa curtes.

b. Imatge de l’exemplar.

c. Proposta de solució.

d. Justificació: En aquest segon exemple podem observar el crim tipogràfic “Fer servir línies massa curtes o massa llargues”, centrant-nos en la primera opció. Si ens fixem en la imatge d’aquest segon exemplar, podem apreciar com es tracta d’un llibre format per columnes massa estretes, la qual cosa pot fer cansar al lector per haver de canviar massa sovint de línia mentre s’està llegint. Així doncs, com a possible solució davanat d’aquest error tipogràfic, la proposta seria paràgrafs més curts, però de línies més llargues. En lloc d’ubicar-se un al costat de l’altre, es podrien situar un paràgraf damunt de l’altre oferint la possibilitat d’allargar les línies i així poder facilitar una lectura més fluida. 

1.3. CRIM 3

a. Títol: Fer servir falses versaletes.

b. Imatge de l’exemplar.

c. Proposta de solució.

d. Justificació: En el tercer i darrer exemple de crim tipogràfic trobaríem “Fer servir falses cursives, negretes i versaletes”, tractant-se d’un exemple de la darrera opció. Podem identificar aquest crim tipogràfic en la fotografia adjunta, ja que com es pot observar el traç de les versaletes no és del mateix gruix que el de la lletra que es troba en majúscula, quan aquest hauria de ser el mateix. En aquest cas, podríem dir que en lloc d’utilitzar les versaletes corresponents, s’ha fet ús de les lletres majúscules de la font però en versió reduïda. Com a solució es plantegen dues opcions: utilitzar una tipografia que disposi de versaletes o bé escriure-ho tot en majúscules en cas alternatiu.

2. TRACKING I KERNING 

2.1. Espaiat 1. TRACKING

a. Imatge del tracking incorrecte.

b. Proposta de solució.

c. Justificació: Aquest exemple tracta d’una paraula força petita al peu d’una imatge, com a firma de l’autor/a. És per aquest motiu, que s’utilitza una font amb poc pes i ornamentació, ja que l’atenció va centrada a la peça d’art que es representa i no a la paraula. Tot i això, en utilitzar la font amb una puntuació bastant baixa, les lletres queden molt juntes les unes de les altres. Si no es llegeix de molt a prop, sembla que es fonguin les unes amb les altres, dificultant-ne una mica la lectura. Per tant, per tal de solucionar-ho, en la proposta he ampliat la distància entre lletres mitjançant el tracking positiu, per tal d’evitar aquesta sensació òptica. 

2.2. Espaiat 2. KERNING

a. Imatge del kerning incorrecte.

b. Proposta de solució.

c. Justificació: Observant les lletres d’aquest logotip, podem apreciar que alguns espaiats són incorrectes. Si ens fixem en la lletra “A” de la paraula Gambín, es percep com l’espai amb les lletres del seu voltant no és proporcional amb la resta d’espais de la paraula. És a dir, la distància de la lletra “A” amb les lletres del seu costat no s’ajusta de forma correcta i no dona la sensació de conjunt amb la paraula. També, podem veure distàncies incorrectes en el símbol “&” o bé en la lletra “i” de la paraula García, per exemple. Així doncs, en la proposta de solució s’ha procurat ajustar aquests espaiats mitjançant el Kerning i l’amplada de la paraula per tal de compensar-ho visualment. 

2.3 KernType. A letter space game.

3. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Piferrer, C.; Bullich, I. i Pons, JJ. (2021). Tipografia [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Recuperat de https://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/ 

Investigació tipogràfica

1.Selecció

A l’hora d’elegir la peça amb la qual treballar, vaig donar una ullada a la tipografia que em rodejava en el meu lloc de treball i em vaig decantar per aquest llibre de mandales per dos motius. Per una banda, es tracta d’un llibre que últimament sempre està present sobre el meu escriptori, ja que li dono bastant ús i m’ajuda a relaxar-me i desconnectar. A més a més, vaig pensar que les tipografies presents podrien ser útils i interessants per dur a terme aquesta tasca. 

2. Captura

En primer lloc, vaig decidir treballar amb la tipografia del títol, ja que em resultava més curiosa. Tot i això, després de fer el reconeixement tipogràfic amb “WhatTheFont”, cap dels resultats m’encaixava del tot amb la mostra original, sobretot per la forma tan concreta de la lletra “d”. Així doncs, en segona opció vaig decantar-me pel subtítol del llibre, ja que també em va cridar l’atenció per la seva homogeneïtat, donant-me sensació de tranquil·litat per la seva pauta “perfecta” i geomètrica. 

3. Reconeixement

Per tal de dur a terme el reconeixement tipogràfic, vaig utilitzar “WhatTheFont” i vaig partir de la paraula “Para” pel fet que aquesta contenia lletres de caixa alta i baixa. Així doncs, la tipografia resultant que podríem dir que em va encaixar a la perfecció va ser “Ano” de Alias, pel contrapunxó de la lletra “p” i la distància d’aquesta amb les lletres de caixa baixa. Tot i això, es tracta d’una tipografia de pagament, per tant, vaig buscar el seu equivalent en versió gratuïta a Adobe Fonts. El resultat obtingut amb el qual he continuat la tasca ha estat “Futura PT” de ParaType, sent aquesta també una de les possibles opcions que oferia “WhatTheFont” en el reconeixement tipogràfic.

4. Informació

a. Una imatge de l’espècimen

b. Nom de la família

  • Família tipogràfica: Futura PT
  • Font: Futura PT Book

c. Autoria

  • Dissenyadors: Isabella Chaeva, Paul Renner, Vladimir Yefimov i Vladimir Andrich.
  • Editors: ParaType

d. Fundició

Bauer Types 

e. Pesos i estils

Es tracta d’una família tipogràfica de 22 fonts que donen forma als següents pesos i estils: Light, Light Oblique, Book, Book Oblique, Medium, Medium Oblique, Demi, Demi Oblique, Heavy, Heavy Oblique, Bold, Bold Oblique, ExtraBold, ExtraBold Oblique, Condensed, Condensed Book, Condensed Book Oblique, Condensed Medium, Condensed Medium Oblique, Condensed Bold Oblique, Condensed ExtraBold i Condensed ExtraBold Oblique. Així doncs, consta d’un total de set pesos i vuit estils, els quals donen forma a aquesta família tipogràfica. 

f. Etiquetes/Tags Principals

5. Proves
  • Prova 1

  • Prova 2

6. Alçada x – Ull mitjà

En aquest cas, Futura TP Book es tracta d’una tipografia amb alçada de x baixa, ja que en comparar les lletres de caixa baixa amb les de caixa alta es pot observar com la distància entre aquestes és considerable. A simple vista, podríem classificar-la com a tipografia d’ull mitjà baix, però es fa més evident si comparem aquesta tipografia amb altres que podem considerar d’ull mitjà mig o alt, tal com es pot veure en la fotografia d’exemple, fet que m’ha ajudat a veure-ho més clar. 

7. Contrast

A l’hora d’extreure una conclusió sobre el contrast de Futura PT Book tenia molt clar que no es tractava d’una font de baix contrast, però dubtava entre contrast mitjà o alt. Per tant, per tal de poder classificar aquesta tipografia segons el seu contrast, sí que em va ser necessari fer-ne una comparació amb altres tipus de tipografies. Així doncs, tal com es pot veure a la imatge de mostra, vaig trobar un exemple de contrast baix i un altre exemple de contrast més alt que el de Futura PT Book. És per aquest motiu, que vaig arribar a la conclusió que es tractava d’una font de contrast moderat. 

8. Modulació

Pel que fa a la modulació, és una aspecte d’aquesta tipografia que es veu molt clar de forma directa sense necessitat de fer una comparació. Així doncs, si observem la mostra de Futura TP Book podem veure com es tracta d’una font sense modulació, ja que el seu traç és constant en totes les lletres i parts d’aquestes. Tanmateix, aquesta absència de modulació és fa més evident en comparar-la amb una tipografia amb moldulació, en aquest cas obliqua. 

9. Classificació (Vox-Atypl)

La tipografia Futura PT Book forma part de les tipografies modernes i dins d’aquestes s’agrupa en les lineals geomètriques. Es tracta d’una font amb gruix molt constant i regular en els seus traços. Així mateix, té un caràcter lineal essent basada en formes geomètriques bàsiques, fet que l’engloba dins del subgrup anomenat anteriorment. Aquesta família tipogràfica esdevenia representativa de l’escola Bauhaus en els anys 20-30, amb la qual podem establir una relació coherent, ja que Bauhaus es basava en les figures geomètriques bàsiques. 

10. Bibliografia i Webgrafia

Adobe Fonts (s.d.). Futura PT. Recuperat de https://fonts.adobe.com/fonts/futura-pt?mv=affiliate&mv2=red#fonts-section 

Kane, J. (2012). Manual de tipografía: 2ª edición revisada y ampliada. Editorial Gustavo Gili. Recuperat de https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliouocsp-ebooks/reader.action?docID=3209608

Méndez, A. i Ruiz, L. (s.d.). 8 fundiciones tipográficas que lo petan. Recuperat de https://www.sleepydays.es/2018/09/fundiciones-tipograficas.html

MyFonts. (s.d.). Ano. Recuperat de https://www.myfonts.com/fonts/alias/ano/

MyFonts. (s.d.). Futura PT. Recuperat de https://www.myfonts.com/fonts/paratype/futura-book 

MyFonts. (s.d.). WhatTheFont. Recuperat de https://www.myfonts.com/WhatTheFont/result

Piferrer, C.; Bullich, I. i Pons, JJ. (2021). Tipografia [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Recuperat de https://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/1-lletres-1/ 

Shoaf, J. (s.d.). Ano. Recuperat de https://www.typewolf.com/ano 

Valoració final

Les coses noves m’acostumen a fer respecte per la falta de coneixença i la por a no sortir-me’n bé (sí, és una cosa que he d’anar treballant amb mi mateixa), i la veritat és que la idea d’haver de dur a terme un treball de forma asíncorna i amb persones completament desconegudes no em va generar molta confiança. 

Anteriorment, havia tingut l’oportunitat de treballar molt en equip, però sempre amb persones amb un horari força coincident i treballant bastant en format presencial (encara que la covid ens hagi fet retrocedir en aquest aspecte). És per aquest motiu, que el plantejament d’un treball col·laboratiu en format 100% online em resultava un aspecte totalment nou. 

A partir d’aquí, i una vegada endisants en el transcurs de l’assignatura, he pogut anar veient com les actituds i habilitats emprades han de ser presents amb més intensitat per tal de funcionar d’una forma fluida. Constància en la feina i una bona predisposició, respecte i assertivitat, paciència a l’hora d’obtenir les respostes, comprensió per la possible situació de cadascú… aquestes són algunes de les actituds que considero clau i que ens han ajudat a funcionar bé com a equip. 

Tot i això, no puc deixar d’anomenar els acords grupals. Des del meu punt de vista, considero que aquests són imprescindibles per tal de marcar unes bases i facilitar que tot l’equip vagi més unit en una mateixa direcció. Per tant, aquests ens han ajudat en el funcionament del grup i la presa de decisions. Ens hem trobat en diverses situacions que potser haguessin genera entrebancs, però el fet de tenir presents els acords i una bona predisposició per part de totes ens ha permès actuar unides i avançar. 

Per l’altra banda, duent a terme els diferents reptes, he pogut conèixer noves eines com són el list.ly o Trello i utilitzar-ne de ja conegudes, les quals he pogut fer servir amb finalitats diferents de les quals estic més acostumada o bé descobrir funcionalitats noves que desconeixia. Amb tot això, procurant mantenir una comunicació constant a l’hora d’anar avançant en les tasques i anar fent servir les diverses eines, tant a través del debat com del xat del gmail per coses més immediates. 

Així doncs, personalment considero que ha estat una assignatura molt enriquidora quant a adquirir més estratègies per treball col·laborativament i, a la vegada, útil pel fet d’haver-nos aportat recursos i habilitats que de ben segur ens serviran en futures situacions. 

Noemí Borda

 

PINTEREST GRUPAL: https://pin.it/6yYw5eD

PINTEREST PERSONAL: https://pin.it/6yYw5eD

LIST.LY GRUPAL: https://list.ly/l/6XO8 

LIST.LY PERSONAL: https://list.ly/noemi-b-97/activity

CREATIVE ECO-DESIGN: https://sites.google.com/uoc.edu/creativeeco-design/inici 

Presència a la Xarxa

La configuració de la privacitat és un element que com a usuaris de la xarxa tenim al nostre abast per tal de controlar fins on arriba el què nosaltres publiquem. Però, fins a quin punt som conscients del que podem arribar a controlar dels nostres perfils? En aquest cas, puc dir que he tingut la sort de sempre ser conscient d’aquest aspecte i he procurat mantenir tots els meus perfils el més privats possible, per tal de controlar qui pot i qui no pot veure la informació que jo vaig publicant. 

Malauradament, no tothom és conscient d’aquest fet i molta gent publica a la xarxa sense controlar la privacitat dels seus perfils i, en conseqüència, sense saber qui acabarà veient aquella informació. Informació que es pot publicar inofensivament, però sense tenir present que de vegades pot jugar en la nostra contra, per exemple en situacions laborals. 

La privacitat de cada perfil recau en l’elecció de cada usuari, però des del meu punt de vista, considero que també depèn del coneixement que es té sobre l’ús i gestió de les xarxes. Així doncs, penso que el fet d’estar infomats/des i ser coneixedors/es del funcionament de les xarxes socials així com qualsevol perfil d’internet, ens permet tenir més controlar sobre la gestió de la nostra informació. 

Per l’altra banda, també considero que el control absolut no existeix, ja que la realitat que vivim actualment ens condueix a una vida lligada a Internet i a utilitzar-lo per qualsevol cosa. Això fa que sovint hàgim d’acceptar condicions o les anomenades “cookies” per poder fer ús de certes pàgines, cedint informació privada sovint sense ser conscients d’aquest fet. 

Així doncs, des de la meva opinió, considero que com més coneixença es tingui de l’ús de les xarxes i Internet, més control es pot tenir sobre la gestió de la informació que es comparteix d’un mateix. Tot i això, resulta pràcticament impossible tenir el control absolut, ja que d’una forma o altra, actualment la nostra informació acaba registrada en bases de dades, del qual sovint no ens n’adonem o acabem perdent el rastre. 

Noemí Borda

Packaging sostenible – Proposta de capçalera

Font: Pinterest - 100% Post-Consumer Paper Mailers

Aquesta imatge és la meva proposta de capçalera per al projecte que estem tirant endavant amb les meves companyes sobre reducció de residus i packaging sostenible.

Després d’haver estat fent cerca i haver recollit diverses idees en un tauler a Pinterest, m’he decantat per aquesta proposta. Penso que representa i transmet un missatge de vital importància d’una forma directa i amb força. “The future is in your hands“, lema el qual ens hauríem d’aplicar tots i totes de forma immediata per tal d’evitar que no hi hagi marxa enrere. Amb la qual cosa, els tipus d’embalatges utilitzats en els diferents productes del mercat poden esdevenir un canvi significatiu.

Així doncs, per tal de poder crear el tauler amb el recull de diverses propostes, he fet cerca a partir de paraules com packaging eco-friendly, packaging sostenible o bé reuse. Per tal de poder consultar el tauler cliqueu aquí.

Noemí Borda

 

Primeres passes…

Neguit per aprendre i créixer

Aquesta soc jo, una noia de 24 anys amb ganes d’endinsar-se cada vegada més dins del món artístic.

Em dic Noemí Borda i soc de Castellserà, un poblet de Lleida. Soc mestra d’Infantil i Primària i, serà un tòpic, però la meva assignatura preferida sempre ha sigut Plàstica. Ara m’adono que alguna cosa devia significar, suposo.

A part de quedar-me absorbida a l’hora de fer qualsevol producció artística, em dona vida elaborar i gaudir d’un bon plat, el benestar després de fer esport, l’adrenalina d’un concert, l’emoció d’unes colònies d’estiu, el caliu d’una bona posta de sol i l’energia positiva que desprenen algunes persones.

Aquests són alguns trossets de mi. Trossets que venen, trossets que es queden, trossets que canvien…

Noemí Borda