Logotip tipogràfic

1. Empresa

Fluent: Espai en entorn natural destinat a retirs de ioga, creatius, de desconnexió… Es tracta d’un espai que ofereix l’entorn, l’estança i els recursos necessaris per a poder realitzar retirs, deixar fluir la ment i tornar a connectar amb un mateix o una mateixa. Així mateix, presenta la possibilitat de llogar l’espai per tal de dur el terme un retir elaborat externament o bé unir-se a les activitats de retir que s’ofereixen des del mateix espai. 

#espai #natura #retir #desconnexió 

2. Selecció de famílies candidates

3. Elecció de la família final

De les 8 famílies tipogràfiques candidates, finalment m’he decantat per “Noto Serif”, la qual es tracta d’una família amb 4 estils. L’elecció final ha estat aquesta per dos motius. Per una banda, perquè es tracta d’una tipografia amb serif, la qual cosa des del meu punt de vista li aporta certa elegància. Per l’altra banda, el canvi de contrast no es fa de forma agressiva, sinó de manera suau i proporcionada dotant de cert arrodoniment a les lletres. Així doncs, aquest darrer fet penso que ajuda a transmetre la sensació de fluïdesa, la qual va vinculada amb el nom de l’empresa i el que aquesta representa. 

4. Proves amb pesos i estils de la família final

5. Combinació selccionada

L’elecció final ha estat la paraula formada amb l’estil “Noto serif Italic”, utilitzant lletres de caixa baixa i dos símbols d’aquesta tipografia. Els símbols emprats en la lletra “f” i la lletra “t” allarguen les descendents i, aquest fet, combinat amb l’estil Italic, transmeten visualment el caràcter i imatge que es vol comunicar amb el logotip d’aquesta empresa (elegància, tranquil·litat, fluïdesa, equilibri…). Així doncs, penso que aquesta opció és la que encaixa més amb l’objectiu i el resultat n’és un logotip proporcionat visualment. Així mateix, l’elecció final ha estat amb l’ús de Kerning entre la “f” i la “l” per tal de facilitar-ne la lectura, ja que aquestes dues lletres quedaven unides. 

6. Aplicació gràfica

Mostra d’imatge per a pàgina web.

Cuberteria per a àpats a l’exterior.

7. Bibliorafia i webgrafia

Bionatic Spain. (s.d.) Servilleta-canguro de papel reciclado marrón para cubiertos 10×19,5cm 2 hojas 1000 uds/caja [Imatge]. Recuperat de https://images.app.goo.gl/L9ey6keiTauAQw626 

Google Fonts. (s.d.). Alegreya. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Alegreya?query=alegreya 

Google Fonts. (s.d.). Arima Madurai. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Arima+Madurai?query=arima+ 

Google Fonts. (s.d.). Asap. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Asap?query=asap 

Google Fonts. (s.d.). Karma. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Karma?query=karma

Google Fonts. (s.d.). Libre Bodoni. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Libre+Bodoni?query=libre+bodoni 

Google Fonts. (s.d.). Montserrat. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Montserrat?query=montserrat

Google Fonts. (s.d.). Noto Serif. Recuperat de https://fonts.google.com/noto/specimen/Noto+Serif?query=noto+serif

Google Fonts. (s.d.). Spectral. Recuperat de https://fonts.google.com/specimen/Spectral?query=spectral

Piferrer, C.; Bullich, I. i Pons, JJ. (2021). Tipografia [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Recuperat de https://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/ 

Royal Escola de Formació (s.d.). Instrucció en Ioga [Imatge]. Recuperat de https://images.app.goo.gl/aqnGyfnA8rKv9s6Z6 

Males pràctiques en l’ús de la tipografia

1. CRIMS TIPOGRÀFICS

1.1. CRIM 1

a. Títol: Deixar línies Òrfenes.

b. Imatge de l’exemplar.

c. Proposta de solució.

d. Justificació: Aquest primer exemple el podem englobar dins del crim tipogràfic “Deixar vídues, òrfenes, rius i partícules soltes”. Tal com es pot observar en la fotografia, en el text d’aquest llibre s’ha deixat una línia òrfena, és a dir, una línia que és el començament del paràgraf de la columna següent, però en aquest cas es troba com a últim línia del paràgraf anterior. Per tal d’evitar aquest error tipogràfic, el que s’hauria d’haver fet és introduir un espai entre el primer paràgraf i la primera línia del següent per tal que aquesta saltes de columna i s’ajuntes amb la resta el seu paràgraf. Així doncs, això és el que es proposa com a solució per tal d’evitar la línia òrfena. 

1.2. CRIM 2

a. Títol: Fer servir línies massa curtes.

b. Imatge de l’exemplar.

c. Proposta de solució.

d. Justificació: En aquest segon exemple podem observar el crim tipogràfic “Fer servir línies massa curtes o massa llargues”, centrant-nos en la primera opció. Si ens fixem en la imatge d’aquest segon exemplar, podem apreciar com es tracta d’un llibre format per columnes massa estretes, la qual cosa pot fer cansar al lector per haver de canviar massa sovint de línia mentre s’està llegint. Així doncs, com a possible solució davanat d’aquest error tipogràfic, la proposta seria paràgrafs més curts, però de línies més llargues. En lloc d’ubicar-se un al costat de l’altre, es podrien situar un paràgraf damunt de l’altre oferint la possibilitat d’allargar les línies i així poder facilitar una lectura més fluida. 

1.3. CRIM 3

a. Títol: Fer servir falses versaletes.

b. Imatge de l’exemplar.

c. Proposta de solució.

d. Justificació: En el tercer i darrer exemple de crim tipogràfic trobaríem “Fer servir falses cursives, negretes i versaletes”, tractant-se d’un exemple de la darrera opció. Podem identificar aquest crim tipogràfic en la fotografia adjunta, ja que com es pot observar el traç de les versaletes no és del mateix gruix que el de la lletra que es troba en majúscula, quan aquest hauria de ser el mateix. En aquest cas, podríem dir que en lloc d’utilitzar les versaletes corresponents, s’ha fet ús de les lletres majúscules de la font però en versió reduïda. Com a solució es plantegen dues opcions: utilitzar una tipografia que disposi de versaletes o bé escriure-ho tot en majúscules en cas alternatiu.

2. TRACKING I KERNING 

2.1. Espaiat 1. TRACKING

a. Imatge del tracking incorrecte.

b. Proposta de solució.

c. Justificació: Aquest exemple tracta d’una paraula força petita al peu d’una imatge, com a firma de l’autor/a. És per aquest motiu, que s’utilitza una font amb poc pes i ornamentació, ja que l’atenció va centrada a la peça d’art que es representa i no a la paraula. Tot i això, en utilitzar la font amb una puntuació bastant baixa, les lletres queden molt juntes les unes de les altres. Si no es llegeix de molt a prop, sembla que es fonguin les unes amb les altres, dificultant-ne una mica la lectura. Per tant, per tal de solucionar-ho, en la proposta he ampliat la distància entre lletres mitjançant el tracking positiu, per tal d’evitar aquesta sensació òptica. 

2.2. Espaiat 2. KERNING

a. Imatge del kerning incorrecte.

b. Proposta de solució.

c. Justificació: Observant les lletres d’aquest logotip, podem apreciar que alguns espaiats són incorrectes. Si ens fixem en la lletra “A” de la paraula Gambín, es percep com l’espai amb les lletres del seu voltant no és proporcional amb la resta d’espais de la paraula. És a dir, la distància de la lletra “A” amb les lletres del seu costat no s’ajusta de forma correcta i no dona la sensació de conjunt amb la paraula. També, podem veure distàncies incorrectes en el símbol “&” o bé en la lletra “i” de la paraula García, per exemple. Així doncs, en la proposta de solució s’ha procurat ajustar aquests espaiats mitjançant el Kerning i l’amplada de la paraula per tal de compensar-ho visualment. 

2.3 KernType. A letter space game.

3. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Piferrer, C.; Bullich, I. i Pons, JJ. (2021). Tipografia [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Recuperat de https://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/ 

Investigació tipogràfica

1.Selecció

A l’hora d’elegir la peça amb la qual treballar, vaig donar una ullada a la tipografia que em rodejava en el meu lloc de treball i em vaig decantar per aquest llibre de mandales per dos motius. Per una banda, es tracta d’un llibre que últimament sempre està present sobre el meu escriptori, ja que li dono bastant ús i m’ajuda a relaxar-me i desconnectar. A més a més, vaig pensar que les tipografies presents podrien ser útils i interessants per dur a terme aquesta tasca. 

2. Captura

En primer lloc, vaig decidir treballar amb la tipografia del títol, ja que em resultava més curiosa. Tot i això, després de fer el reconeixement tipogràfic amb “WhatTheFont”, cap dels resultats m’encaixava del tot amb la mostra original, sobretot per la forma tan concreta de la lletra “d”. Així doncs, en segona opció vaig decantar-me pel subtítol del llibre, ja que també em va cridar l’atenció per la seva homogeneïtat, donant-me sensació de tranquil·litat per la seva pauta “perfecta” i geomètrica. 

3. Reconeixement

Per tal de dur a terme el reconeixement tipogràfic, vaig utilitzar “WhatTheFont” i vaig partir de la paraula “Para” pel fet que aquesta contenia lletres de caixa alta i baixa. Així doncs, la tipografia resultant que podríem dir que em va encaixar a la perfecció va ser “Ano” de Alias, pel contrapunxó de la lletra “p” i la distància d’aquesta amb les lletres de caixa baixa. Tot i això, es tracta d’una tipografia de pagament, per tant, vaig buscar el seu equivalent en versió gratuïta a Adobe Fonts. El resultat obtingut amb el qual he continuat la tasca ha estat “Futura PT” de ParaType, sent aquesta també una de les possibles opcions que oferia “WhatTheFont” en el reconeixement tipogràfic.

4. Informació

a. Una imatge de l’espècimen

b. Nom de la família

  • Família tipogràfica: Futura PT
  • Font: Futura PT Book

c. Autoria

  • Dissenyadors: Isabella Chaeva, Paul Renner, Vladimir Yefimov i Vladimir Andrich.
  • Editors: ParaType

d. Fundició

Bauer Types 

e. Pesos i estils

Es tracta d’una família tipogràfica de 22 fonts que donen forma als següents pesos i estils: Light, Light Oblique, Book, Book Oblique, Medium, Medium Oblique, Demi, Demi Oblique, Heavy, Heavy Oblique, Bold, Bold Oblique, ExtraBold, ExtraBold Oblique, Condensed, Condensed Book, Condensed Book Oblique, Condensed Medium, Condensed Medium Oblique, Condensed Bold Oblique, Condensed ExtraBold i Condensed ExtraBold Oblique. Així doncs, consta d’un total de set pesos i vuit estils, els quals donen forma a aquesta família tipogràfica. 

f. Etiquetes/Tags Principals

5. Proves
  • Prova 1

  • Prova 2

6. Alçada x – Ull mitjà

En aquest cas, Futura TP Book es tracta d’una tipografia amb alçada de x baixa, ja que en comparar les lletres de caixa baixa amb les de caixa alta es pot observar com la distància entre aquestes és considerable. A simple vista, podríem classificar-la com a tipografia d’ull mitjà baix, però es fa més evident si comparem aquesta tipografia amb altres que podem considerar d’ull mitjà mig o alt, tal com es pot veure en la fotografia d’exemple, fet que m’ha ajudat a veure-ho més clar. 

7. Contrast

A l’hora d’extreure una conclusió sobre el contrast de Futura PT Book tenia molt clar que no es tractava d’una font de baix contrast, però dubtava entre contrast mitjà o alt. Per tant, per tal de poder classificar aquesta tipografia segons el seu contrast, sí que em va ser necessari fer-ne una comparació amb altres tipus de tipografies. Així doncs, tal com es pot veure a la imatge de mostra, vaig trobar un exemple de contrast baix i un altre exemple de contrast més alt que el de Futura PT Book. És per aquest motiu, que vaig arribar a la conclusió que es tractava d’una font de contrast moderat. 

8. Modulació

Pel que fa a la modulació, és una aspecte d’aquesta tipografia que es veu molt clar de forma directa sense necessitat de fer una comparació. Així doncs, si observem la mostra de Futura TP Book podem veure com es tracta d’una font sense modulació, ja que el seu traç és constant en totes les lletres i parts d’aquestes. Tanmateix, aquesta absència de modulació és fa més evident en comparar-la amb una tipografia amb moldulació, en aquest cas obliqua. 

9. Classificació (Vox-Atypl)

La tipografia Futura PT Book forma part de les tipografies modernes i dins d’aquestes s’agrupa en les lineals geomètriques. Es tracta d’una font amb gruix molt constant i regular en els seus traços. Així mateix, té un caràcter lineal essent basada en formes geomètriques bàsiques, fet que l’engloba dins del subgrup anomenat anteriorment. Aquesta família tipogràfica esdevenia representativa de l’escola Bauhaus en els anys 20-30, amb la qual podem establir una relació coherent, ja que Bauhaus es basava en les figures geomètriques bàsiques. 

10. Bibliografia i Webgrafia

Adobe Fonts (s.d.). Futura PT. Recuperat de https://fonts.adobe.com/fonts/futura-pt?mv=affiliate&mv2=red#fonts-section 

Kane, J. (2012). Manual de tipografía: 2ª edición revisada y ampliada. Editorial Gustavo Gili. Recuperat de https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliouocsp-ebooks/reader.action?docID=3209608

Méndez, A. i Ruiz, L. (s.d.). 8 fundiciones tipográficas que lo petan. Recuperat de https://www.sleepydays.es/2018/09/fundiciones-tipograficas.html

MyFonts. (s.d.). Ano. Recuperat de https://www.myfonts.com/fonts/alias/ano/

MyFonts. (s.d.). Futura PT. Recuperat de https://www.myfonts.com/fonts/paratype/futura-book 

MyFonts. (s.d.). WhatTheFont. Recuperat de https://www.myfonts.com/WhatTheFont/result

Piferrer, C.; Bullich, I. i Pons, JJ. (2021). Tipografia [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual. Recuperat de https://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/1-lletres-1/ 

Shoaf, J. (s.d.). Ano. Recuperat de https://www.typewolf.com/ano